Si no fos per la màgia d'aprendre...

...aprendre a mirar,

aprendre a somriure,

aprendre a estimar,

aprendre a viure...!

De cada petita cosa en podem aprendre quelcom, segur. Només cal anar amb els ulls ben oberts, les orelles parades i la resta de sentits a l'espera :).

Avui a la nit, tornant cap a casa, pensava que necessitava sentir. Molt sovint ho necessito. Sempre duc els meus ulls verdcel ben atents per tal de poder copsar tot petit detall. A vegades necessito tancar-los i caminar a les palpentes tan sols per deixar-me endur pels sorolls del meu entorn; són diferents també, és curiós. Les olors... uhm... soc d'aquelles persones que va pel carrer i no pot evitar pensar "Aquesta és la olor de l'habitació d'Anglaterra" o "aquesta olor... la portava algú de la colla", o infinitat de coses així. De fet... puc recordar molts moments de la meva vida per la olor, la meva propia olor. Sona estrany, freaky, o digueu-li com vulgueu, però és així. Les meves etapes es basen, moltes vegades, en olors :P. Us ho deia al principi, aquí tot es diferent, i també el tacte o el gust. Lo bo de tot plegat és ser capaç de trobar-hi el costat positiu, perquè també hi ha moltes coses bones, i guardar tot això a la butxaca de coses-útils-que-a-vegades-no-t'ho-sembla-però-algun-dia-acabes-aprofitant!

Bé... pel que fa a la meva vida aquí, el divendres vaig tornar a sortir amb els meus latinos ;). Em van passar a buscar l'Ari, el Nick i el Roger prop de les 7 i vam anar a sopar a un restaurant italià a downtown, amb l'Efren i la Jèssica, també. Va ser un soparó tranquil·let però ben bo, i la companyia hi feia molt :). Parlant de diferències, ara us en contaré una altra! Quan vam anar a sopar, ens van portar un plat tan inmens que no me'l vaig poder acabar. Doncs voilà, va venir el cambrer i em va dir si volia una capsa per endur-m'ho. Aquí és una cosa ben normal, i en canvi a Catalunya no sé si ho he vist mai encara... :) Així que em van portar la capseta i mira, l'endemà vaig tenir un dinar ben bo, jaja. Després del soparó, vam anar a Cal Poly a jugar a billar. Aquesta colla sempre em porten a fer coses que mai he fet... ja els ho vaig dir! Però són bons mestres i me'n vaig mig-ensortir!! El que compta és passar-ho bé i divertir-se, i això vam fer, sens dubte!

La resta de la setmana ha passat molt fugaçment, sembla que el temps se m'escola per tot arreu sense adonar-me'n! Ahir dimecres vaig, finalment, comprar-me un mobil. Per variar, la cosa aquí no té res a veure amb casa nostra... En primer lloc, aquí tothom té, com aquell qui diu, contracte. Així que gairebé no saben el que és això dels mòbils amb saldo, o de prepagament; però en vam trobar!! Així que per ben poc tinc un mobil per si algú em vol localitzar... jaja. Desavantatge? Aquí pagues fins i tot quan reps un sms!! Oix, que va malament aquest país, tu!! Però enfi... never mind. També ahir vaig anar a Cuesta, a la nit, a veure el partit de basquet contra els West Los Angeles, si no recordo malament. És graciós perquè gairebé tot l'equip de basquet és estranger, tots internacionals menys un parell o tres. I, evidenment, la representació catalana no hi podia faltar...!

Aprofito també, ja que hi som, per presentar-vos el que durant gairebé dos mesos ha estat el mei veí d'habitació, el Shogo! És japonès, té uns 26 anys i és prou simpatic. Sempre em diu que he d'estudiar japonès, i quan li dic que és massa difícil em diu: Yes, but you can do it! És un flipat del surf, cada dia se'n va a la platja, li encanta! I gràcies a ell també he conegut una miiiqueta de la cultura japonesa. Són tot un món, també. El cas és que aquest diumenge se'n va de casa. Es veu que ha trobat un apartament o algo i que li ve més de gust anar a viure sol. Suposo que està bé, però pobre.. no sé com s'ho farà! Sempre té problemes :P i com que li coosta entendre l'anglès, doncs buf! Fa uns dies va tenir un mini-accident amb el cotxe, va picar amb el seu amic. Fa posa una setmana li van posar una multa. I fa un parell de dies una altra!! Com que no se n'entera dels senyals, doncs així anem.. aiaiaiaiii! El cas és que es veu que, casualitat de la vida, una noia de Colòmbia estava buscant allotjament. I com que el Shogo marxa... vindrà ella. Només sé que tindrà més o menys la mateixa edat que jo. A veure si és maca i ens avenim!

Avui tenia com a última classe anglès, i la profe no s'ha presentat... D'una banda ha fet ràbia, perquè m'havia esperat 3 hores al campus per no res! Però prenent-m'ho amb filosofia, he plegat molt abans! Així que era al bus de tornada a casa quan, de sobte, dic... som dijous: és Farmer's Market!!! I quan he baixat del bus, me n'hi he anat a fer un cop d'ull. Una vegada més no m'he pogut resistir a enregistrar petits detalls... i a fer alguna que altra foto, està clar. Suposo que la gràcia també és anar-hi amb bona companyia, passar un bon rato, escoltar musiqueta, i tota la pesca... però ha estat bé! A veure si ho repetim.

I bé, ja paro que comença a ser tard... Per cert, ahir va fer 2 mesos des que vaig marxar! Us n'adoneu? Jo no, no en sóc pas conscient! Però si d'aquí res ja tornaré a ser a Catalunya!! Haurem d'aprofitar el temps! :P

Cuideu-vos i mireu i somrigueu i estimeu i visqueuu!!! :)