Segurament fa dies que hauria d'haver escrit, però les coses van com van. Ha estat un mes de no parar, de veure gent, de sortir, d'anar a fer molts beures, d'estar amb la gent que m'estimo, d'abraçar, de sentir molt, de mirades de complicitat, de compartir, d'emocionar-se i de moltíssim més que no acabaria mai d'explicar. Vaig començar aquest blog amb la idea d'explicar-vos les meves aventures en terres Californianes, i més o menys això he anat fent a la meva manera. Ara, però, aquella aventura que va començar fa uns 8 mesos ja ha acabat, i crec doncs que també és moment de posar punt i final a aquest blog que m'ha acompanyat en un gran viatge. No només he viatjat a l'altra punta d'oceà, el viatge també ha estat dins meu. He viscut, he experimentat, he après i he crescut. Això ja no m'ho treu ningú... i ara toca guardar totes aquestes experiències i peripècies en una maleta i agafar-ne una altra que porta el nom de Schwäbisch Hall. Si voleu seguir les meves aventures en terres alemanes, només cal que feu un clic aquí:
Als que m'heu anat llegint durant aquests mesos, m'agradaria agrair-vos-ho de tot cor. Suposo que a vegades no és fàcil posar-se a llegir el que una noieta ha escrit un bon dia, parlant de coses que a tu ni tan sols t'afecten. Però des de la meva perspectiva, no sabeu el feliç que em feia saber que em llegieu i sabieu de mi. Gràcies!
I... passem pagina i comença un nou capítol.
