Si vols inventar colors...

...tu i jo podem pintar-ho tot.
Si el que vols és pintar
girat cap per avall fes servir els teus cabells
com un nou pinzell,
pinta un somriure al Sol que ho vegi tothom.


A vegades un instant que no t'esperes pot ser capaç d'arrencar-te un somiure. L'altre dia, a classe de francès, no vaig poder-me estar de gravar això:



De tant en tant, la profe ens posa música francesa mentre va preparant les coses. A vegades també ens porta alguna cosa de menjar tipica de França. L'altre dia, amb l'excusa de celebrar els aniversaris del Gener i Febrer, ens va preparar una Charlotte au chocolat, francament bona, no us diré que no.

Abans de sonar la cançó que us he deixat més amunt, va sonar La vie en rose. Durant una estona vaig deixar d'estar a Califòrnia per volar fins a la France, aquest racó de món on parlen une très belle langue que em té encisada. Pel meu cap van passar tot de pensaments diversos. Des de certes notes de Yann Tiersen, passant pels petits detalls d'Amélie, acabant per recordar un magnífic concert d'en Comelade que ens va fer posar la pell de gallina..

El mateix dia, casualitat de la vida, un altre moment de música improvitzada em va fer somriure altra vegada. Vaig acabar l'última classe i em vaig dirigir cap a la parada de bus, tot i que encara faltava una estona perquè passés. Hi havia gent però estava cansada, així que em vaig assentar al banc, al costat d'un home que ja havia vist més d'una vegada. De cop i volta, i com aquell qui no vol, l'home obre la funda de la seva guitarra, la treu, es posa l'harmònica a la boca, i comença tocar una cançó. Evidenment tothom se'l mirava i jo, a part de somriure, no vaig poder evitar gravar aquell instant.

Segurament us pot semblar -o fins i tot a mi, a vegades- una tonteria, un moment de no-res sense importància. Però suposo que en el moment en que, sigui pel motiu que sigui, em fa sentir bé, deixa de ser una tonteria -oi?-.

I suposo que és en estones així que se m'acudeixen les meves idees diferents, com la de fer màgia i enviar un regal a una personeta que feia l'aniversari :). Parlar per l'skype i dir-li "Anna, m'has de fer un favor!! Baixa a baix el carrer!!". I que, coneixent-la, s'emocioni abans d'hora i estigui tota nerviosa dient "Aiiiii Lídia!!!! Em fas por!". I que baixi al carrer, i es trobi el meu regal, i pugi somrient. Ho veus, com hi sóc? :)

No res... ja gairebé s'ha acabat el cap-de-setmana-llarg que tantes ganes tenia que arribés. No ha sigut emocionant, ni interessant, ni res de l'altre món. Però a la meva manera he anat fent petites coses que m'enriqueixen. I això és l'important, no?

- Nunca lo entenderás si no vas más despacio, amigo mío.
- ¿Qué quieres decir?
- Quiero decir que vas demasiado deprisa. Apenas miras las fotos.
- Pero si todas son iguales.
- Son todas iguales, pero cada una es diferente de todas las demás.

SMOKE, una pel·lícula basada en el "Conte de Nadal de l'Auggie Wren", de Paul Auster