Viva Las Vegas!

...How I wish that there were more
Than the twenty-four hours in the day
cause even if there were forty more
I wouldnt sleep a minute away...

Fa tants dies que no escric que fins i tot el meu ordinador sembla haver-se oblidat de l'adreça d'aquest blog. Aquesta vegada haurem de fer servir molt la imaginació, perquè el que us explicaré queda lluny... tant lluny que fins i tot em costa recordar quin dia. Però fem un esforç i ja ho tinc. Ens remuntem al 31 de Maig, un diumenge.

Ens vam despertar tranquil.lament a mig matí, no marxavem fins al migdia. Era diumenge així que vaig aprofitar per parlar amb els pares i amb tothom qui em trobés pels móns virtuals. Els caps de setmana són així. Mai m'hauria pogut imaginar parlant hores i hores pel telefòn -en aquest cas, cam i micro- amb la gent. Suposo que és el que té estar lluny i no veure'ns tant i tenir coses per explicar... o no. A vegades simplement parlem de tonteries o de petites coses, però el que compta és parlar, és la companyia. Així que després de dir les últimes paraules als de casa, vaig agafar la motxilla, el bolso i vaig dirigir-me a la cuina. Allà ens vam despedir de la Becky i vam pujar el cotxe. Anàvem plens. Només marxavem la Sílvia i jo, però en John ens acompanyava i l'Angy i la Courtney -la seva millor amiga- també van voler venir a dir-nos adéu. Així que tot escoltant música de bon rotllo ens vam dirigir cap a l'aeroport de Santa Maria. És graciós perquè vam agafar aquell avió com si d'un bus es tractés. Fa uns anys pujar a un avió era una cosa emocionant, una aventura. Ara tan sols era un viatge més. Duraria prop d'una hora i aterrariem a Las Vegas, Nevada. Em pregunto perquè se n'hi diu així, nevada, si hi fa una calor in-su-po-ta-ble. Creieu-me, no exagero. Després d'haver anat a l'hotel, inspeccionat l'habitació i admirat aquell casino-tant-de-pel.lícula vam sortir a fora. Aquell carrer llaaaaarg ple de casinos, llums i colors ens esperava. Va ser posar un peu al carrer i voler-nos fondre. De fet, si haguéssim estat xocolata no hauriem tardat ni un segon. Feia una calor inimaginable. El cel era ple de núvols i el sol ja es començava a amagar; semblava que a aquella hora hauria de començar a fer fresqueta, però no. Ni una brisa suau rondava per Las Vegas, una xafogor espantosa s'apoderava de nosaltres i feia que a cada pas haguéssim de fer un glop d'aigua. Vam passar-nos el vespre i nit caminant i caminant. Era una sensació ben estranya. Amb un dia vam veure l'estàtua de la llibertat, la torre eiffel, l'arc de triomf, les gondoles de venècia, les piramides d'egipte... semblava com si estéssim voltant per tot el món tant sols caminant per un carrer. Tot eren fotos i mirar aquí i mirar allà, intentant no perdre'ns cap detall. Quan vam arribar al Bellaggio vam fer una petita parada. Cada quinze minuts feien un show amb música i aigua. Cada vegada era diferent, així que durant aquells dies en vam veure uns quants. No podies evitar que t'encisessin. Aquí us en deixo un tastet (la música no se sent gaire bé, però no sé perquè m'agradava més aquest video que els altres.. :))

Vam estar-nos-hi fins el dimecres 3, tot i que aquest dia ja no vam fer res, només anar a l'aeroport i poc més. Els altres dies, dilluns i dimarts, van ser gairebé una repetició del primer dia. Això sí, vam aprendre una lliçó important. Durant el dia no es podia voltar, això tocava fer-ho a la nit. Així que els matins aprofitavem per dormir, anar a la piscina de l'hotel i agafar forces per una llit llarga. El dilluns, crec recordar, vam decidir fer una cosa diferent. Voliem anar a algun show, tant si com no. I no ens vam poder resistir a anar a veure'n un del Cirque du Soleil. Va valdre moltííssim la pena, un espectacle molt bonic. Acrobàcies de tota mena, música que feia posar els pèls de punta i fins i tot un toc d'humor que ens va arrencar més d'una i de dues rialles.

Us ho podria detallar més i dir-vos les mil i una meravelles de cada petit racó, però ni ho sabria fer d'una bona manera ni crec que toqui. Segurament tot el que vaig veure ho podeu trobar en mil i una pel.lícules. I creieu-me, tot el que hi veureu serà veritat... Allò que diuen, a vegades la realitat supera la ficció!

And remember... what happens in Vegas, stays in Vegas.