No ens hem banyat mai al mar, al mar, al mar…

...al mar, al mar, al mar, al mar, al maaar!

Plantem les tovalloles, convido a un gelat,

juguem amb alegria, esquivem passejants.

A l’horitzó es divisen les veles d’uns nens

que fan optimist a la cala del costat.

D'aquí pocs minuts ja serem divendres, i la meva setmana de festa s'està acabant! Aquí no s'acostuma a fer festa per Setmana Santa, sinó que tenen el que en diuen "Spring Break", que cada cole/universitat col·loca on els ve més de gust. Així doncs, just farà una setmana, el divendres, estava saltant d'alegria pensant que m'esperava una senyora setmana de festa. Però ja ho tenen les vacances: sempre s'acaben. Així que ens hauriem de posar a fer la feineta que teníem per aquesta setmana... tot ho farem!

El dissabte passat li vam dir al Shogo que ens venia de gust anar a la platja, a veure si ell també hi volia anar a fer surf. Ens va dir que si, així que a les 10 del matí ens va passar a buscar per casa. Vam pujar al seu cotxe i la bona música ens va acompanyar fins a Los Osos Beach, aprop de SLO. Vam baixar del cotxe. Estavem com en una muntanya, calia resseguir uns quants caminets fins arribar a la platja. El Shogo de lluny es mirava les onades. "Què, faràs surf??", vaig preguntar-li. Em va dir que no ho sabia, que havia de comprovar les onades primer! Així que vam baixar fins baix i, des de les dunes d'arena, va dir que hi havia massa poques onades, que millor anar a Morro Bay. A mí tant me feia, però la veritat és que allà si estava molt rebé. La platja era desèrtica, perfecte per estar relaxat i tranquil durant una estona. Però vam decidir anar cap a Morro Bay, així que vam tornar a agafar el cotxe fins allí. Vam instal.lar-nos en un raconet. Vam plantar les tovalloles, en Shogo va plantar la seva cadira i va desfundar la seva guitarra. La veritat és que vam passar una estona guai, entre cantar cançons i intentar apendre a tocar-ne, cosa difícil! Però per sort tenien paciència amb mi.. :). Al cap d'una estona vaig convèncer al Shogo perquè fessim una mica de ioga! Uhmmm va estar molt bé, em va portar records dels matins a Mèxic, on veiem com sortia el sol tot fent "stretching". Entre pitus i flautes no ens vam banyar pas. Feia molt vent i un fred que pelava!! I clar, pensar que hi poden rondar taurons tampoc hi ajuda gaire... jaja. Suposo que quan faci més bo hi continuarem anant i trobarem el moment per tastar l'aigua de l'oceà. Perquè aquí no en diuen "sea", no, en diuen "ocean"! Vulguis que no la inmensitat de la paraula ja fa respecte.. jojo.

Era cap al migdia que vam decidir plegar veles i tornar. La Silvia i jo crèiem que ja anavem cap a casa altra vegada quan en Shogo ens va preguntar si haviem estat al llac de Santa Margarida, i si hi voliem anar. Què haviem de dir?? Per un dia que voltàvem, i a sobre que ens portava, no li podiem dir que no. Així que vam passar per SLO i vam sortir-ne direcció Santa Margarida. Quan vam arribar a downtown vam parar en una botiga a comprar alguna cosa per dinar. Després vam enfilar cap al llac. Va ser entrar i donar unes quantes voltes per aquell meravellós paisatge que tenia la virtud d'encisar a qualsevol. Finalment vam decidir parar i posar-nos a dinar. Va ser un bon moment per parlar de cultures i d'altres indrets del món. En Shogo ens deia que li agrada Japó però no els japonesos. Em va xocar i li vaig preguntar perquè si, de fet, ell era japonès. Aleshores em va explicar que no li agradava que els japonesos dediquéssin tant la seva vida a treballar, treballar i més treballar. Deia que no tenien cor. Vam quedar que l'aniriem a visitar a Japó algun dia, i que de pas, també passariem per Colombia. I caminades, i tocar la guitarra, i riure i riure i sentir-se bé.

A vegades per passar-ho bé no es necessita més que un cotxe, un japonès, una colombiana, una catalana, bona música, una guitarra, una mica de ioga, i molts somriures! :) Però si no teniu aquesta combinació, no patiu pas! Hi ha mil i una combinacions possibles, i totes vàlides, així que no teniu pas excusa :) A viureee!

Gaudiu del divendres, i posats a fer, de cada petit moment!