Allez-y, ma petite Amélie!

Voilà, ma petite Amélie, vous n'avez pas des os en verre. Vous pouvez vous cogner à la vie. Si vous laissez passer cette chance, alors avec le temps, c'est votre cœur qui va devenir aussi sec et cassant que mon squelette. Alors, allez-y, nom d'un chien!

Aquest matí he sortit de casa tot just mentre encara sortia el sol. Crec que per primera vegada a la vida en un primer-dia-de-classe-o-dia-important no sentia unes pessigolles dins meu. Miro el cel i veig una lluna boniquíssima, presumint d'una silueta perfecte. Miro a mà dreta i veig la casa-castell i no puc evitar somriure. Miro el rellotge i, de cop, l'amago. "No siguis ruc", em dic, "arribaràs a l'hora". D'alguna cosa m'ha de servir haver conviscut amb mi mateixa durant 19 anys, conec la meva extrema puntualitat! Davant meu se'm presentava el llarg Chorro Street. Girar a la dreta per Palm Street i ja hi era. I, després d'agafar el bus... m'esperava una nova experiència.

Realment creia que en qualsevol moment sortiria algú que diria ¨talleu, és bona!¨ i que tots ens trauríem les màscares i comentaríem la jugada. La veritat és que és tot molt diferent al que havia vist fins ara, molt de pel·lícula. Tot és acostumar-s'hi, suposo!

A primera hora tenia alemany, ja us dic.. tot nou! Ha entrat la professora i hem estat ben bé 5 min. en silenci mentre ella acabava de preparar quatre coses. I aleshores a començat a xerrar i xerrar, això si, en alemany!! La primera cosa que m'ha vingut al cap a sigut: ¨On coi t'has posat!¨ Però després hem anat fent altres coses -en anglès, per començar!- i no ha estat pas tant dur. Ja veurem com segueix la cosa...

Després em tocava classe de francès -va de llengües això, ja veieu!- però previsament m'he trobat amb el noi català que també estudia aquí i hem intercanviat quatre paraules. Ja de bon matí duia a sobre un embolic d'idiomes que no me l'acabava. Francès ha anat molt bé, aquesta llengua té un no-sé-què que la fa deliciosa i no deixa d'atraura'm!

I, per acabar-ho d'adobar, he acabat el dia amb llenguatge de signes americà. Avui la professora ens ha estat parlant amb anglès, però a partir de la pròxima classe diu que ja no parlarem més, tot amb signes. No sé si me'n sortiré o no, però almenys ho intentarem i no ens quedarem amb el dubte. A vegades l'Amélie pensa massa estratègies i no se n'adona que el que li cal és passar a l'acció, llençar-se a la vida..!

Pel que fa al cap de setmana, va ser tranquil·lot i avorridot -que diria el Molina de polònia!-, sense gaires emocions fortes. El divendres, però, va ser un vespre força diferent i interessant. Vaig anar a sopar amb un noi i una noia catalans i amb d'altres amics seus. I després de menjar sushi i mantenir una bona-conversa-cara-a-cara-amb-algú-que-parla-de-manera-intel·ligible vam anar al bowling. Va ser una nit, també, de noves experiències...!

-I d'unes quantes G's tant esperades ;)-

I ja per acabar, mentre no tinc fotos de noies amb bikini i patins -tranquils, nois, les tindré algun dia o altre, i tant!- us deixo amb una foto meva... amb tots vosaltres. Us noto tant tant tant tant aprop que no tinc pas la sensació d'estar a l'altra punta d'oceà... Sou essencials, per això us duc sempre amb mi...

(Nialets, vosaltres també hi sortiu, eh! :))

"A #2 pencil and a dream can take you anywhere" Joyce A. Myers