què passa amb Califòrnia i tots els boys de la beach

[...] D'acord que les xicotes amb biquini i patins
són molt més llançadetes que no pas les d'aquí
però una bona pubilla no té res que envejar
si és que la pots convèncer després de molt xerrar...

Fa un parell de cap de setmanes -i aquí es demostra la meva poca freqüència escrivint.. perdoneu!-, el divendres va venir la noia colombiana a la meva habitació. Va dir-me que els de la seva escola se n'anaven a Disneyland, si hi volia anar. Perquè no? - vaig pensar. Així que li vaig dir que i tant!!

L'endemà haviem de marxar de bon matí, però primer els pares ens van preparar un bon esmorzar dient que ens esperava un dia llarg... A tres quarts de 8 del matí ja erem davant l'escola, on ens vam trobar amb la Meg, una japonesa que també venia. Al cap de poc van arribar amb una furgoneta en Thomas i la Jitka, una parella vinguts de la República Txeca molt macots. Vam pujar i vam recollir els altres, dos nois -no em feu dir d'on eren, asiàtics, això si- i una altra noia. I vam marxar direcció Los Angeles! Va ser un viatget llarg, unes 4 hores, però va passar relativament ràpid, entre xerrar amb la Sílvia -la noia colombiana que viu amb mi- i observar aquell paisatge, i sense gairebé adonar-nos-en ben aviat vam entrar a aquesta grandioosa ciutat que en diuen L.A., plena de cotxes i cotxes, fins i tot veient, a la llunyania, unes lletres blanques en una muntanya on deia "Hollywood".

Vam dirigir-nos cap a Disneyland, on ens esperava una tarda totalment de ficció. Vam pujar a unes quantes atraccions com la dels Pirates of the Caribbean, Indiana Jones, Finding Nemo o d'altres que ja no en recordo el nom. La veritat estaven força currades en quant a ambientació i tota la pesca, però tampoc era res de l'altre món -potser és que sempre havia pensat "ohh Disney, Disney" i te'n fas unes expectatives massa bones i després creus que tampoc n'hi ha per tant-. En qualsevol cas, ens vam divertir força tot i la gentaaada que hi havia, no em vull imaginar com està de ple durant les vacances de Nadal...

Quan ja era fosc i negre, vam tornar cap a la furgoneta i ens vam dirigir a un hotel. Després de fer les nostres conxorxes, vam quedar-nos clapats ben rapid després d'un dia molt intens. Ens vam llevar de bon matí i, després d'un bon esmorzaró a l'hotel, vam encaminar-nos cap a Santa Mònica. Us enrecordeu de Los vigilantes de la playa? Jaja, doncs allí era on els gravaven. Però la veritat és que no vam veure ni Pameles amb banyador vermell, ni noies amb biquini i patins, ni gaires surfistes guapots. Però béé, vam gaudir de les vistes, ens vam fer alguna que altra foto i, al cap d'una estoneta, vam decidir anar fins al famós Hollywood. Vam estar una hora en bus per arribar-hiii!!! Però suposo que és alguna cosa que s'ha de visitar. No té gaire res de l'altre món: un carrer amb estrelles al terra, l'edifici on s'hi celebren els oscars i una pila de persones disfressades de personatges de pelis. Però té el seu què! Una vegada vist l'espectacle, vam tornar cap a Santa Monica on vam esperar que en Thomas i en Wei Wei tornéssin de Magic Mountain -un gran parc d'atraccions que tenien ganes de visitar-. Era ja ben entrada la tarda quan vam enfilar, altra vegada, cap a San Luis, en un viatge que es va fer molt curt gràcies a la son que arrossegavem.

I ben aviat va començar una setmana que es presentava llarga i amb nervis de presentacions. Peeeeeerò això serà després, en una altra actualització, perquè hi ha molt per parlar... :) Intentaré no tardar gaire a tornar a escriure, que em queden coses pendents! Un petó!

No hi ha ningú, està plovent...

...tot té un breu matís de gris
és per això que em sento trist.
Si de cop s'acabés la mala sort...

Acabo a corre-cuita les preguntes de la classe d'anglès perquè estava convençuda que encara podria agafar el bus. Surto de la classe. Miro el rellotge: les 6 menys un minut. El bus sempre passa a l'hora que vol, segur que encara hi soc a temps. Em poso a córrer fins que veig la parada de bus. És buida: mala senyal. Al cap d'un segon veig passar per la carretera el meu bus: 12A cap a San Luis. Per dos minuts i se m'ha escapat davant dels nassos!! M'estava maleïnt els ossos quan, de sobte, es posa a ploure a bots i barrals. I el millor? No tenia paraigües! En aquell moment no em preocupava, estava sota cobert, però quan arribés a SLO i hagués de caminar 15 minuts sota la pluja... ja veuriem què passaria.

De sobte, però, s'acaba la mala sort. Arriba un noi ben guapot. Ronda una mica per allà i al cap d'uns instants em pregunta quin bus espero. Li dic que el de SLO, però que em sembla que ja ha passat. Aleshores ell em diu que també va a San Luis, que està esperant una amiga que l'hi portarà i que, si vull, que també m'hi poden m'acompanyar a mi. Així que mentre esperavem l'amiga hem començat una bona conversa. John, en deia. I dintre meu pensava que, al cap i a la fi, G's i J's s'assemblen força, no? Jaja.

Després d'haver parlat d'on veníem, d'on erem, què estudiavem, o què coi ens havia portat a aquell precís indret, ha arribat la noia amb el cotxe. En John obre la porta i li diu:

-Acabo de conèixer aquesta noia, es diu Lídia, et fa res si la portem a casa?

I cap problema tu! Així que he tingut una bona tornada a casa. Mentre estavem per la carretera es gira en John i diu: "Ostres, estic content que avui hagi decidit esperar-me a aquesta parada de bus, que no és precisament la més maca, i ens haguem pogut conèixer!" :) Després m'han preguntat on vivia.. i no coneixien el carrer, així que els he dit que em podien deixar per allà perquè era molt aprop i hi podia caminant. Però salta el John i diu: "Però si està plovent! Indica'ns i t'hi portem." Així que els he guiat fins al carrer principal proper a casa meva. I els he tornat a dir que vivia a dos carrers, que ja baixava allà. I salta el John altre cop i diu que no, que ni pensar-ho, que em deixen just davant la porta de casa. Així que fins allà m'han portat i m'he despedit amb un miiiil mercis i encantada! A veure si ens veiem algun dia d'aquests per la uni.. :)

Són tot un món, aquests americanots, definitivament!

I res, que entre això i notes ben positives, he acabat el dia amb un somriure. I que bé! :)))